Al llarg de la sèrie podem veure el poder que arriben a tenir les xarxes socials i internet en general per influenciar l'opinió de la ciutadania, una ciutadania completament absorvida per la tecnologia i conseqüentment deshumanitzada, la capacitat de borrar de la nostra ment els records que no volem o ans el contrari, tornar a veure allò que volem reviure mitjançant un xip que porta cada persona insertat, el recurs de si volem recuperar una persona estimada mitjançant objectes personals d'aquella persona és possible construïr un clon d'origen robòtic que provoca no acceptar la pèrdua d'aquella persona estimada i viure en un món paral·lel. Aquestes i altres vivències són a les que ens porta Black Mirror.
Val a dir, que potser hi han moments massa extremistes però segurament, necessaris per fer-nos reflexionar i fer autocrítica de la manera com emprem la tecnologia i com ens pot arribar a deshumanitzar si no la controlem, o aquesta passa a ser el centre de la nostra societat i el condicionant de tota transformació social, és a dir, a donar-li una condició humana quan no la té. Idees que ens porten a recordar un dels postulats treballats a classe, el determinisme tecnològic.
A mode de conclusió, hem d'aprofitar el que les persones som capaces de construir tecnologicament però sense deshumanitzar-nos, fer prevaldre valors positius, el raonament propi i crític i no acomodar-nos pel fet de que una màquina et pot realitzar aquella tasca que un o una ha de fer estalviant-se així pensar, moure's, equivocar-se, cansar-se, experimentar,...En definitva, viure.
Enllaço un vídeo de youtube on dues persones fan un resum de la sèrie, perque us en feu una idea i us acabeu animant a mirar-la:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada