dimarts, 15 d’octubre del 2013

Una sèrie per reflexionar... Black Mirror

Em van recomanar la sèrie Black Mirror i ha resultat ser una d'aquelles recomanacions que valen la pena. Black Mirror és una sèrie que cada capítol tracta un tema diferent amb personatges diferents, i el que uneix els diferents capítols és la tecnologia i com condiciona aquesta la societat, així com el futur que aquesta ens pot abocar si no utilitzem el progrés tecnològic amb mesura i control.

Al llarg de la sèrie podem veure el poder que arriben a tenir les xarxes socials i internet en general per influenciar l'opinió de la ciutadania, una ciutadania completament absorvida per la tecnologia i conseqüentment deshumanitzada, la capacitat de borrar de la nostra ment els records que no volem o ans el contrari, tornar a veure allò que volem reviure mitjançant un xip que porta cada persona insertat, el recurs de si volem recuperar una persona estimada mitjançant objectes personals d'aquella persona és possible construïr  un clon d'origen robòtic que provoca no acceptar la pèrdua d'aquella persona estimada i viure en un món paral·lel. Aquestes i altres vivències són a les que ens porta Black Mirror.

Val a dir, que potser hi han moments massa extremistes però segurament, necessaris per fer-nos reflexionar i fer autocrítica de la manera com emprem la tecnologia i com ens pot arribar a deshumanitzar si no la controlem, o aquesta passa a ser el centre de la nostra societat i el condicionant de tota transformació social, és a dir, a donar-li una condició humana quan no la té. Idees que ens porten a recordar un dels postulats treballats a classe, el determinisme tecnològic.

A mode de conclusió, hem d'aprofitar el que les persones som capaces de construir tecnologicament però sense deshumanitzar-nos, fer prevaldre valors positius, el raonament propi i crític i no acomodar-nos pel fet de que una màquina et pot realitzar aquella tasca que un o una ha de fer estalviant-se així pensar, moure's, equivocar-se, cansar-se, experimentar,...En definitva, viure.

Enllaço un vídeo de youtube on dues persones fan un resum de la sèrie, perque us en feu una idea i us acabeu animant a mirar-la:





dilluns, 14 d’octubre del 2013

Escoles lliures i les noves tecnologies

No fa massa temps, hem vist una pel·lícula anomenada "La educación prohibida". Aquesta fa un replantejament del què és el sistema educatiu, els seus avantatges i desavantatges, com està plantejat i com afecta a la societat. A mesura que transcorria la pel·lícula vaig observar que feien molt d’èmfasis en un tipus d'educació experimental, creativa i col·lectiva. Dita educació es donava en unes escoles anomenades 'lliures' les quals estaven fora d'ensenyament. Curiosament no empraven ni pissarres digitals, ni ordinadors, ni cap d'aquestes anomenades TIC's, potser per manca de recursos o coneixements, però ens parlaven de la inculcació de valors i normes per viure en societat. Molts aspectes que es volen donar amb els TIC's com: protagonisme, el treball en equip, el desenvolupament de la creativitat, l'aconsegueixen amb pocs recursos. Penso que potser estan prioritzant coses que les escoles corrents no fan, estan formant primerament persones, més que no pas a gent que sàpiga manipular les noves tecnologies. Com hem vist en el que portem de curs és molt important l'educació tecnològica, però també ho són els valors que eduquen en aquests centres, tenint o no TIC's. Considerem que l’equilibri d'aquestes dos maneres d’ensenyar seria el model òptim d’educació que necessita el segle XXI.






Què hem après a habilitats comunicatives?


Internet segura

Després de submergir-nos en el món de la seguretat a internet, hem pogut integrar conceptes nous en la nostra manera d'entendre tot el que envolta al món online. Hem sigut més conscients de la repercussió que comporta un assetjament tan constant i continu com aquest, ja que no es limita a l'àmbit escolar, sinó que transcendeix a altres parcel·les de l'individu assatjat, com la seva hora d'estudi o de distracció. La víctima, mentre que en un cas d'assatjament tradicional pot trobar refugi a la seva llar o en un altre entorn, en aquest tipus de persecució no troba cap tipus d'espai neutre lliure de l'assetjament ja que aquest pot continuar on sigui, només és necessari l'accés a un ordinador.

D'altra banda un altre punt clau és l'anonimat que facilita de vegades el món online, una víctima pot trobar-se davant d'un correu electrònic, sense cap destinatari, o rebre missatges ofensius des d'un mòbil desconegut, el que causa una gran desorientació i inquietud al que pateix l'assatjament, ja que no pot posar cara o nom a aquella persona que l'està perjudicant, per tant, se sent més indefens a l'hora de denunciar i atuarar la tortura constant a la qual el té sotmès el seu assetjador.

Finalment volem destacar que ens ha sorprès gratament la quantitat de plataformes de suport existents per posar fi a aquest tipus de conductes, tals com: "Internet sin acoso" o "Protégeles", i la quantitat d'informació que d'elles se'n desprèn si un està patint un cas de ciberbulllyng. Estan molt ben pautades i organitzades per tal que la víctima sàpiga què fer i com fer-ho.
Com a última reflexió general recordar que les noves tecnologies són un gran avenç en la realitat dels éssers humans, però que sempre s'ha de dur a terme un ús legítim de les mateixes, per tal que aquestes conductes destructives no es duguin a terme, i puguem configurar un món lliure d'assetjadors.

dimarts, 1 d’octubre del 2013

La importància de posar límits a la tecnologia

Aquest és el nostre postcad!

La pissarra digital

Fins fa uns anys la pissarra tradicional era una finestra al coneixement, un llenç pel petit artista, l’escenari del tres en ratlla, etc. De funcionament bàsic i una miqueta bruta per netejar és un element distintiu de l’aprenentatge a classe. Nogensmenys, està entrant a les escoles una eina que ens promet una revolució a l’aula: la pissarra digital. Aquesta es dota de les noves tecnologies imitant el format tradicional de la pissarra. A més a més, ens enlluerna amb els infinits recursos del "tot poderós internet", el qual ens permet un accés immediat a la informació. Amb la pissarra digital podríem corregir els deures de manera més ràpida, fer activitats on els alumnes interactuen amb el coneixement de manera molt més didàctica, fer servir material multimèdia a l’aula, etc. Ara bé, s’ha observat que aquesta no és sempre la manera en la qual s’utilitza la pissarra digital. En algunes d’aquestes classes amb equipament "del futur" es fan servir les noves tecnologies, com la pissarra digital, seguint les metodologies tradicionals.
Quina diferència hi ha entre repetir i memoritzar davant d’una pissarra digital respecte a una tradicional? Volem endinsar-nos en una educació pel negoci de la tecnologia o promoure una tecnologia al servei de l’educació?
Si el nostre camí és el progrés escolar hem de tenir clar que les noves tecnologies com la pissarra digital han d’anar de la mà d’una nova metodologia de treball.